Al Japó ha estat reconegut amb diversos guardons de prestigi, destacant la condecoració de l’Ordre de la Cultura el 2024, convertint-se en el primer mangaka en rebre-la. També va ser el primer autor de manga, juntament amb Yoshiharu Tsuge, en ser admès com a membre de l’Acadèmia de les Arts japonesa. Des de fa 46 anys existeix també el Premi Chiba Tetsuya, otorgat per Kodansha a autors novells.  

La seva carrera va començar als anys cinquanta en l’escena del manga de lloguer, per després passar a publicar sèries en revistes shojo, destacant obres com Mama no violin. Seguidament va iniciar la seva carrera en revistes shonen on va destacar principalment pels seus mangues d'esports, alguns tan populars com Ore wa Teppei, Notari Matsutaro o Ashita Teni ni Naare. També val la pena mencionar Shidenkai no Taka, un manga sobre pilots d’aviació de la Segona Guerra Mundial. 

Tot i els seus intents de retirar-se després d’alguns problemes de salut, va seguir publicant la seva autobiografía en format manga i seguia actualitzant el seu blog personal. Per tant, va passar 70 anys de la seva vida com a autor de manga, amb una obra que ocupa pels volts dels 150 volums publicats i una bon número d’adaptacions a l’anime i també a pel·lícules d’imatge real. 

La seva contribució al món del manga va ser enorme, portant les tendències del gekiga a les publicacions mainstream, i fent que els manga shonen comencessin a tenir una major profunditat dramàtica. Amb la seva mort, ja queden pocs dels autors que van aconseguir els seus grans èxits entre els anys cinquanta i setanta, una generació clau en l’evolució del manga després de la Segona Guerra Mundial i que ha donat forma al còmic japonès tal i com el coneixem ara.